VOSALTRES TENIU EL RELLOTGE, NOSALTRES TENIM EL TEMPS
Es diu que els occidentals comptem el temps, el mesurem, el comprem, el venem, el planifiquem i l’organitzem; per a nosaltres és un bé objectiu, independent a l’ésser humà, que usem per a fer coses, però gairebé sempre ens falta. En canvi, a Àfrica el temps es viu, es té, es fa; és un bé subjectiu i inherent a l’ésser humà, que s’habita i gairebé mai falta. El fet que nasquem en un lloc del món concret marca indefectiblement la noció que tenim del temps, i encara que res és inamovible, amb prou feines aconseguirem desprendre’ns d’aquesta primera noció adquirida. El temps es pot viure de moltes maneres, fins i tot es pot ser-ne esclau; però el que no es pot és negar-lo, i això és vàlid per a qualsevol racó del món, és el poder que ens dona la dansa, sigui com sigui el seu origen, gènere o condició, per a viure el temps en un present absolut.